Encreuaments genètics
Amb el pas del temps i adaptant-se als nous reptes del mercat, la cabana del sud-oest espanyol ha hagut d’adequar-se a les noves exigències. És per això que la raça merina tradicional, l’objectiu fonamental de la qual era la producció de la llana, ha hagut de modificar la seua genètica fent encreuaments orientats a la producció de carn per tal de fer rendible les seues explotacions ramaderes.
Aquests encreuaments (lle de França, Fleischschaf entre altres)tenen com a resultat un corder que no té res a veure amb el merí tradicional aportant una major conformació a les canals i unes carns més magres i saboroses.
Tot això juntament amb un hàbitat únic i exclusiu del sud-oest peninsular (que no és altre que el del porc ibèric) a base de pastures fresques i glans que provenen de l’alzina i la surera, proveeixen a aquest corder en l’etapa de lactància un buquet que només els grans professionals del gourmet saben diferenciar de la resta. Distingim dos tipus: el de llet i el pasqual.